El Conflicte D'Irlanda del Nord

Quan el 1920 Irlanda es va independitzar de la Gran Bretanya, una petita regió va decidir mantenir sota el jou britànic.Aquest lloc, conegut com Irlanda del Nord, està format per sis comtats de majoria protestant.

El conflicte d'Irlanda del Nord (The Troubles) va ser un conflicte de gran violència per l'estatus polític d'Irlanda del Nord, que va provocar gran pèrdua de vides humanes durant la segona meitat del segle XX. El conflicte armat va tindre lloc entre unionistes (aquells que desitgen romandre units a la corona anglesa) i republicans (partidaris de la unificació de les dues Irlanda). Tots dos bàndols van recórrer a les armes, i la província es va enfonsar en una espiral de violència que va durar des de finals dels anys 60 fins a la signatura de l'Acord de Divendres Sant, el 10 d'abril de 1998 (també anomenat l'Acord de Belfast, va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord per els governs britànic i irlandès i acceptat per la majoria dels partits polítics nord-irlandesos).


El conflicte d'Irlanda del Nord té origen en la invasió dels Anglo-Normands el 1169 per Wexford, que va marcar l'inici del conflicte entre Anglaterra i Irlanda. Aviat, els invasors van assimilar la llengua i la cultura gaèlica dels irlandesos. Enric VIII va introduir un representant de la corona a Dublín i va propiciar l'establiment del anglicanisme a l'Església d'Irlanda amb la subseqüent reforma. Això va provocar malestar entre els valors normands que van perdre poder a favor del rei anglès, ja que la religió que professaren normands i nadius era el catolicisme romà.

Cap a la segona dècada del segle XIX, la Home Rule, l'autogovern limitat d'Irlanda, estava a punt de ser concedit davant les pressions del Partit Parlamentari Irlandès (Irish Parliamentary Party, IPP). Els unionistes (Unionisme: un corrent política irlandesa que defensa la unitat amb Gran Bretanya), protestants (moviement religiós-polític-social amb l'objectiu de reformar l'Església catòlica, i que va provocar la fractura de la unitat religiosa europea) i residents a l'Ulster, eren contraris a qualsevol tipus d'autogovern, temorosos de veure's marginats en un país de majoria catòlica. El 1912, el mateix any que es va aprovar la Home Rule, els unionistes, liderats per Edward Carson van signar el Pacte de l'Ulster (una de les "províncies històriques" de l'illa d'Irlanda), comprometent-se a oposar-se radicalment a la Home Rule, utilitzant la força si fos necessari. Per tal de defensar les seves posicions amb l'ajuda de les armes es va formar l'organització paramilitar de la Força Voluntària de l'Ulster (Ulster Volunteer Force, UVF), equipats amb armes importades des d'Alemanya. Com a contrapartida, els nacionalistes van formar els Voluntaris Irlandesos (organització paramilitar establerta per nacionalistes irlandesos el 1913 "per assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes a totes les persones d'Irlanda", i per ajudar a instaurar la imminent Home Rule). La guerra civil semblava imminent, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial va suspendre l'aplicació de la Home Rule i va ajornar la solució de la qüestió irlandesa.

No obstant això, el conflicte irlandès va assolir un nou estadi liderat pels nacionalistes Voluntaris Irlandesos. Encara que la revolta va ser sufocada, la política dels nacionalistes irlandesos es va radicalitzar: els nacionalistes van passar de defensar la seva autonomia a exigir la sobirania completa. El Sinn Féin, partit polític irlandès guanyador de la majoria dels escons per Irlanda, va donar el primer pas quan va decidir el 1918, de manera unilateral, crear un Parlament propi a Dublín (la primera Dáil Éireann i escindir-se del Regne Unit). Al mateix temps, els Voluntaris Irlandesos es van transformar en l'Exèrcit Republicà Irlandès (Irish Republican Army, IRA), i van començar les hostilitats entre aquests i les forces estatals britàniques, donant inici a la Guerra Anglo-irlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa.

Hi ha diversos grups paramilitars que utilitzen o han utilitzat el nom d'Exèrcit Republicà Irlandès(o IRA, de l'anglès Irish Republican Army,(Voluntaris Irlandesos)) i advoquen per un estat sobirà i independent respecte al Regne Unit, contenint l'illa sencera d'Irlanda, incloent Irlanda del Nord. Tots ells diuen ser hereus de l'IRA original, el "exèrcit" de la República d'Irlanda, proclamada pel parlament o Dáil Éireann el 1919, si bé la majoria dels irlandesos dubten de la legitimitat de les organitzacions de recent creació que insisteixen que són les úniques descendents de l'IRA original, sovint conegut com el "IRA antics», fonamentalment es tracta de:
L'IRA Provisional (PIRA), fundat el 1969 i conegut per les seves campanyes paramilitars durant les dècades dels 70, 80 i 90.
L'IRA Oficial (oir), format a partir de les restes de l'organització després de la secessió de l'IRA Provisional el 1969, i militarment inactiu en l'actualitat.
L'IRA Autèntic (rira), una escissió a partir del PIRA que es remunta a la dècada dels 90.
L'IRA de la Continuïtat (CIRA), una altra escissió dels 90 a partir del PIRA.

A pesar de l'acord de pau, les tensions entre unionistes i republicans s'han mantingut durant aquests sis últims anys. Les dues dissolucions a les quals s'ha vist arrossegada la jove assemblea nord-irlandesa són un fidel reflex de les eternes discrepàncies entre els dos bàndols, que romanen en un continu estira i arronsa.

Aquí tenim algunes de les NOTICIES MÉS RECENTS SOBRE EL CONFLICTE D’IRLANDA.

http://www.adn.es/internacional/20100228/NWS-1583-IRA-Irlanda-escindidos-advierte-suponen.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100224/53894040504/el-atentado-mas-sangriento-de-irlanda-del-norte-se-queda-sin-culpables-omagh-dublin-fbi-ira-ap.html

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Explota/coche/bomba/junto/juzgado/Irlanda/Norte/elpepuinteur/20100223elpepuint_2/Tes

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Irlanda/Norte/consolida/paz/historico/acuerdo/extremos/elpepuint/20100205elpepuint_9/Tes