La Torre Eiffel

http://www.slideshare.net/Angyestevelleches/la-torre-eiffel-2683633

La revolució industrial i el deteriorament ambiental

El desenvolupament de la humanitat s'ha matisat al llarg d'aquest segle, per la recerca constant de millors nivells de vida i de desenvolupament, però aquests s'han vist confrontats amb els deterioraments i perjudicis que aquests causen contra el medi ambient. La humanitat en el seu afany de millors i majors nivells d'ingrés, en la seva recerca per formes de producció majorment industrialitzades, ha oblidat les limitacions d'un medi ambient que es degrada i tendeix al deteriorament gradual fins a la seva desaparició.

Durant molts anys, i abans que la Revolució Industrial marqués per sempre a la humanitat, la indústria primitiva no es constituïa com un factor important de deteriorament ambiental.La Revolució Industrial des de 1789 és, sens dubte, l'inici i punt de partida del creixement econòmic basat en els processos tecnificats de producció. Va desencadenar, no només, l'auge econòmic, científic i tècnic, sinó que, amb l'inici d'aquesta, es va promulgar l'ús intensiu, extensiu i irracional dels recursos naturals a la recerca de models d'accelerat creixement econòmic. Els nous mecanismes i formes de producció, unit a l'explotació intensiva i sistemàtica dels recursos naturals, es va anar generalitzant i estenent de manera incontrolada, sense preveure les conseqüències irreparables de la indiferència ambiental. Van ser anys d'Indiferència Ecològica. La "violència ecològica" que es va desencadenar des de 1789 va ser enorme, i en poc o res es va intentar evitar o si més no controlar-la. Van ser anys de depredació irracional i sense misericòrdia de la terra en favor d'un model de creixement sostingut però no sostenible que anava a poc a poc atemptant contra la mateixa humanitat.

Durant els any 50 i 60 van ser creats programes i plans de gran envergadura, que ocupen importants nivells en conferències internacionals i l'interior de organismes mundials, com és el cas de la CEPAL i l'ONU.

La consciència ecològica començava a manifestar-se, sobretot a nivell d'anàlisi i plantejaments aïllats on es mostrava la tendència exponencial de la degradació i extinció dels recursos naturals, no és sinó fins la dècada dels 70, quan els processos de deteriorament ambiental i depredació de la terra es fan tan evidents i els seus costos comencen a manifestar-se en tots els àmbits, que la humanitat ha de reflexionar i cercar per una banda, formes alternatives de creixement i desenvolupament econòmic que eviten continuar amb els processos de deteriorament ambiental, i mecanismes que ajuden a la recuperació i sanejament del medi ambient. És la dècada dels vuitanta la que marca el reinici i la revitalització de la lluita regional i internacional contra la contaminació, sent l'any 1987 de vital importància en aquest procés, marcant en aquesta data la publicació de l'informe més transcendental de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, intitulat informe Brudtland (Informe socioeconòmic elaborat per diferents nacions per a l'ONU, per una comissió encapçalada per la doctora Gro Harlem Brundtland. Originalment, es va dir 'El nostre futur comú'. En aquest informe, es va utilitzar per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, definit com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.Implica un canvi molt important pel que fa a la idea de sostenibilitat, principalment ecològica, ja que hi ha un marc que dóna també èmfasi al context econòmic i social del desenvolupament).

A punt de concloure la dècada dels 90, i amb ella el segle XX, s'observen moviments ecologistes organitzats i amb importants graus de consolidació, que exposen i plantegen en fòrums internacionals, temes com ara els canvis climàtics, l'esgotament de la Capa de ozó, la contaminació dels mars, la destrucció dels boscos, el deteriorament en la biodiversitat, les pluges àcides, els canvis en la qualitat de l'aigua i molts altres, a més de puntualitzar plantejaments que giren al voltant de la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i medi ambient, la transformació productiva amb equitat i la reorientació dels models de creixement.

Un exemple de la contaminació mundial que està afectant el nostre medi és la pluja àcida: La pluja àcida es forma quan la humitat en l'aire es combina amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcids nítrics. Finalment, aquestes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les precipitacions, constituint la pluja àcida. Quan la precipitació es produeix,provoca importants deterioraments en l'ambient, com l'acidificació dels llacs o sòls i la mort dels boscos.

La Revolució Francesa

Procés social i polític esdevingut a França entre 1789 i 1799, les principals conseqüències del qual van ser el derrocament de Luis XVI, pertanyent a la Casa real dels Borbó, l'abolició de la monarquia a França i la proclamació de la I República, amb el que es va poder posar fi a l'Antic Règim en aquest país. Encara que les causes que van generar la Revolució van ser diverses i complexes, aquestes són algunes de les més influents: la incapacitat de les classes governants :noblesa, clergat i burgesia per a plantar cara als problemes d'Estat, la indecisió de la monarquia, els excessius impostos que requeien sobre la pagesia, l'empobriment dels treballadors, l'agitació intel·lectual encoratjada pel segle de les Llums i l'exemple de la guerra de la Independència nord-americana. Les teories actuals tendeixen a minimitzar la rellevància de la lluita de classes i a posar en relleu els factors polítics, culturals i ideològics que van intervenir en l'origen i desenvolupament d'aquest esdeveniment.
En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, document molt important que va ser el primer pas per a redactar i aprovar la primera constitució. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776.
La Declaració dels drets de l’home i el ciutadà proclamava la llibertat econòmica i completava el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebel·lió. Reconeixia també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública.

A continuació un fragment d’aquesta declaració:

Text de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1793):
El pueblo francés, convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo, ha resuelto exponer, en una declaración solemne, estos derechos sagrados e inalienables, para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía; con la finalidad de que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar; el magistrado, las reglas de sus deberes; el legislador, el objeto de su misión.
En consecuencia, proclama, en presencia del ser supremo, la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano.
Artículo primero. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles..
Artículo 3. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley.
Artículo 4. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general; es la misma para todos, sea para proteger o para castigar; no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad; no puede prohibir más que lo que es nocivo
Artículo 6. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás; tiene por principio la naturaleza; por regla, la justicia; por salvaguarda, la ley; su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”.
[…]