La Revolució Francesa

Procés social i polític esdevingut a França entre 1789 i 1799, les principals conseqüències del qual van ser el derrocament de Luis XVI, pertanyent a la Casa real dels Borbó, l'abolició de la monarquia a França i la proclamació de la I República, amb el que es va poder posar fi a l'Antic Règim en aquest país. Encara que les causes que van generar la Revolució van ser diverses i complexes, aquestes són algunes de les més influents: la incapacitat de les classes governants :noblesa, clergat i burgesia per a plantar cara als problemes d'Estat, la indecisió de la monarquia, els excessius impostos que requeien sobre la pagesia, l'empobriment dels treballadors, l'agitació intel·lectual encoratjada pel segle de les Llums i l'exemple de la guerra de la Independència nord-americana. Les teories actuals tendeixen a minimitzar la rellevància de la lluita de classes i a posar en relleu els factors polítics, culturals i ideològics que van intervenir en l'origen i desenvolupament d'aquest esdeveniment.
En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, document molt important que va ser el primer pas per a redactar i aprovar la primera constitució. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776.
La Declaració dels drets de l’home i el ciutadà proclamava la llibertat econòmica i completava el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebel·lió. Reconeixia també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública.

A continuació un fragment d’aquesta declaració:

Text de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1793):
El pueblo francés, convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo, ha resuelto exponer, en una declaración solemne, estos derechos sagrados e inalienables, para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía; con la finalidad de que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar; el magistrado, las reglas de sus deberes; el legislador, el objeto de su misión.
En consecuencia, proclama, en presencia del ser supremo, la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano.
Artículo primero. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles..
Artículo 3. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley.
Artículo 4. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general; es la misma para todos, sea para proteger o para castigar; no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad; no puede prohibir más que lo que es nocivo
Artículo 6. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás; tiene por principio la naturaleza; por regla, la justicia; por salvaguarda, la ley; su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”.
[…]