El desenvolupament de la humanitat s'ha matisat al llarg d'aquest segle, per la recerca constant de millors nivells de vida i de desenvolupament, però aquests s'han vist confrontats amb els deterioraments i perjudicis que aquests causen contra el medi ambient. La humanitat en el seu afany de millors i majors nivells d'ingrés, en la seva recerca per formes de producció majorment industrialitzades, ha oblidat les limitacions d'un medi ambient que es degrada i tendeix al deteriorament gradual fins a la seva desaparició.Durant molts anys, i abans que la Revolució Industrial marqués per sempre a la humanitat, la indústria primitiva no es constituïa com un factor important de deteriorament ambiental.La Revolució Industrial des de 1789 és, sens dubte, l'inici i punt de partida del creixement econòmic basat en els processos tecnificats de producció. Va desencadenar, no només, l'auge econòmic, científic i tècnic, sinó que, amb l'inici d'aquesta, es va promulgar l'ús intensiu, extensiu i irracional dels recursos naturals a la recerca de models d'accelerat creixement econòmic. Els nous mecanismes i formes de producció, unit a l'explotació intensiva i sistemàtica dels recursos naturals, es va anar generalitzant i estenent de manera incontrolada, sense preveure les conseqüències irreparables de la indiferència ambiental. Van ser anys d'Indiferència Ecològica. La "violència ecològica" que es va desencadenar des de 1789 va ser enorme, i en poc o res es va intentar evitar o si més no controlar-la. Van ser anys de depredació irracional i sense misericòrdia de la terra en favor d'un model de creixement sostingut però no sostenible que anava a poc a poc atemptant contra la mateixa humanitat.
Durant els any 50 i 60 van ser creats programes i plans de gran envergadura, que ocupen importants nivells en conferències internacionals i l'interior de organismes mundials, com és el cas de la CEPAL i l'ONU.
La consciència ecològica començava a manifestar-se, sobretot a nivell d'anàlisi i plantejaments aïllats on es mostrava la tendència exponencial de la degradació i extinció dels recursos naturals, no és sinó fins la dècada dels 70, quan els processos de deteriorament ambiental i depredació de la terra es fan tan evidents i els seus costos comencen a manifestar-se en tots els àmbits, que la humanitat ha de reflexionar i cercar per una banda, formes alternatives de creixement i desenvolupament econòmic que eviten continuar amb els processos de deteriorament ambiental, i mecanismes que ajuden a la recuperació i sanejament del medi ambient. És la dècada dels vuitanta la que marca el reinici i la revitalització de la lluita regional i internacional contra la contaminació, sent l'any 1987 de vital importància en aquest procés, marcant en aquesta data la publicació de l'informe més transcendental de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, intitulat informe Brudtland (Informe socioeconòmic elaborat per diferents nacions per a l'ONU, per una comissió encapçalada per la doctora Gro Harlem Brundtland. Originalment, es va dir 'El nostre futur comú'. En aquest informe, es va utilitzar per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, definit com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.Implica un canvi molt important pel que fa a la idea de sostenibilitat, principalment ecològica, ja que hi ha un marc que dóna també èmfasi al context econòmic i social del desenvolupament).
A punt de concloure la dècada dels 90, i amb ella el segle XX, s'observen moviments ecologistes organitzats i amb importants graus de consolidació, que exposen i plantegen en fòrums internacionals, temes com ara els canvis climàtics, l'esgotament de la Capa de ozó, la contaminació dels mars, la destrucció dels boscos, el deteriorament en la biodiversitat, les pluges àcides, els canvis en la qualitat de l'aigua i molts altres, a més de puntualitzar plantejaments que giren al voltant de la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i medi ambient, la transformació productiva amb equitat i la reorientació dels models de creixement.
Un exemple de la contaminació mundial que està afectant el nostre
medi és la pluja àcida: La pluja àcida es forma quan la humitat en l'aire es combina amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcids nítrics. Finalment, aquestes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les precipitacions, constituint la pluja àcida. Quan la precipitació es produeix,provoca importants deterioraments en l'ambient, com l'acidificació dels llacs o sòls i la mort dels boscos.
medi és la pluja àcida: La pluja àcida es forma quan la humitat en l'aire es combina amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcids nítrics. Finalment, aquestes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les precipitacions, constituint la pluja àcida. Quan la precipitació es produeix,provoca importants deterioraments en l'ambient, com l'acidificació dels llacs o sòls i la mort dels boscos.
