La població humana és el nombre total de persones que habiten a la Terra. Una quantitat particular de la gran superfície de la Terra té una «capacitat de producció», que limita l'augment de la població humana. Alguns observadors de societats humanes han proposat que el concepte de la capacitat de producció també s'apliqui a la població humana, i que l'augment de població no controlat pot causar una catàstrofe maltusiana (una catàstrofe maltusiana és un retorn a una economia de subsistència que ocorre quan la producció agrícola no pot sostenir l'augment de població). Els altres s'oposen vehementment a aquesta idea.
L'evolució demogràfica es pot dividir en dues etapes:
1. Des de l'aparició de l'home fins a 1.750: Es caracteritza per un creixement demogràfic molt lent ascendent, paral.lel a l'expansió dels recursos econòmics. Aquest període va ser dominat pel descobriment, desenvolupament i perfeccionament de les eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació d'animals, és a dir, va estar marcat per les primeres innovacions econòmiques.
2. Des de 1750 fins a l'actualitat: caracteritzada per una gran expansió demogràfica, producte dels canvis ocorreguts a partir de la segona meitat del segle XVIII a causa de les revolucions agrària, industrial i tecnològica. Aquestes revolucions van permetre l'obtenció d'excedents alimentaris amb els quals va disminuir la fam i es va alliberar mà d'obra de les activitats agràries. Aquest excedent de força de treball en les activitats primàries va començar a ocupar-se en activitats industrials i terciàries.
Les causes de l'accelerat creixement de la població són múltiples, la primordial és la disminució de la mortalitat. Aquest descens s'ha produït com a conseqüència dels avenços sanitaris, econòmics i tecnològics que van fer possible la desaparició d'epidèmies i la difusió de noves tècniques industrials. L'expansió d'aquest progrés en els països en desenvolupament es va produir amb celeritat, paral.lel a l'existència de taxes de natalitat altes, donant lloc al fenomen de l'explosió demogràfica. Una altra de les causes a assenyalar és l'efecte acumulatiu ja que hi ha una quantitat de persones que s'agrega cada any, aquest fenomen rep el nom d'impuls demogràfic.
Com a última causa es pot assenyalar la gran proporció de població jove, a mesura que els joves van augmentant en edat, el nombre total de naixements és més gran, encara que les parelles tinguin només dos fills.
La població de la Terra ha anat augmentant sense parar. El 1650 es calcula que la po
blació del planeta era d’uns 500 milions, mentre que un segle més tard, el 1750, ja era de 700 milions. El 1850 ja havia arribat a 1.170 milions, i el 1900 als 5.000 milions. Continuant aquesta progressió geomètrica, l’any 2000 la Terra ja estava poblada per uns 7.000 milions de persones. És a dir, que els 170 anys que es necessitaven per arribar a duplicar la població del planeta fa tres segles s’ha reduït avui a només trenta anys. En diaris, conferències i assemblees es manté oberta, des de fa anys i d’una manera permanent, la polèmica entre els qui creuen que la ciència resoldrà el problema del creixement incessant de la població i els qui afirmen que la població ha depassat ja els límits del nombre de persones que hi podien viure amb els recursos de que es disposa.
En l'actualitat, la taxa de creixement anual és de 1,2% encara que s'observen grans disparitats a nivell mundial. Al seu torn, el major creixement de la població es produeix principalment en els països en desenvolupament:
• Àfrica és el continent que registra major creixement. La seva població va passar de 220 milions el 1950 a 812,6 milions el 2001. S'estima que per a l'any 2025 arribarà a 1.600 milions. Aquest creixement és degut a la disminució de la taxa de mortalitat i al manteniment o estabilitat de la de fecunditat.
A Xina la seva taxa de fecunditat es va reduir de 6,5 fills per dona en 1.968-2,3 el 1980 ia 1,8 en l'actualitat. Dins de la planificació familiar es van implementar diferents mesures, fins i tot la política del fill únic, aplicant sancions a qui no compleixin amb les indicacions governamentals.
• A Amèrica llatina la taxa de creixement demogràfic ha augmentat ràpidament, encara que no de manera uniforme ni previsible. Això es pot atribuir a la baixa contínua de la mortalitat i persistents taxes d'elevada fecunditat.
En els països desenvolupats la situació és totalment diferent, on els percentatges de població estan disminuint vertiginosament: del 33,1% del total mundial el 1950 al 22,8% el 1990 i al 15,9% l'any 2025. Això es deu al fet que les taxes de fecu
nditat han caigut per sota del nivell de reemplaçament: 2,1 fills per dona. No obstant això, la població segueix creixent en la majoria dels països a causa de l'acumulació al llarg del temps d'un potencial de creixement (és a dir per una proporció de població jove que es troba avui en la seva etapa de procreació), per anteriors taxes de fecunditat més elevades que les actuals, la causa de la immigració provinent dels països en desenvolupament.
Europa constitueix un cas especial dins del grup de països desenvolupats degut a que les seves taxes de creixement són inferiors al 1% anual i fins i tot hi ha països amb valors negatius com Alemanya, Itàlia, etc. Aquesta situació es deu a una natalitat molt baixa i a uns nivells de mortalitat general en ascens, producte d'una estructura demogràfica envellida.
EL FUTUR DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Les projeccions de creixement demogràfic de les Nacions Unides (ONU) varien àmpliament ja que depenen en gran mesura d'una variable impredictible: el nombre de naixements. Les Nacions Unides estimen que per a l'any 2.150 la població mundial tindrà una mida d'entre 3.600 i 27.000 milions d'habitants. A aquesta darrera xifra arribaria amb només un fill més per parella.
Segons la projecció a llarg termini en la seva variant mitjana, o projecció més probable, amb una taxa de fecunditat de prop de 2 fills per dona, la població s'estabilitzarà en 10.800 milions d'habitants per a mitjans del segle XXII.
Si es segueix la variant alta o projecció menys optimista, amb una mitjana de 2,6 fills per dona, la població actual arribarà als 27.000 milions de persones. En canvi, amb la variant baixa o projecció més optimista, amb una mitjana de 1,6 fills per dona, el total de població mundial descendirà a 3600 milions d'habitants per a l'any 2.150
L'evolució demogràfica es pot dividir en dues etapes:
1. Des de l'aparició de l'home fins a 1.750: Es caracteritza per un creixement demogràfic molt lent ascendent, paral.lel a l'expansió dels recursos econòmics. Aquest període va ser dominat pel descobriment, desenvolupament i perfeccionament de les eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació d'animals, és a dir, va estar marcat per les primeres innovacions econòmiques.
2. Des de 1750 fins a l'actualitat: caracteritzada per una gran expansió demogràfica, producte dels canvis ocorreguts a partir de la segona meitat del segle XVIII a causa de les revolucions agrària, industrial i tecnològica. Aquestes revolucions van permetre l'obtenció d'excedents alimentaris amb els quals va disminuir la fam i es va alliberar mà d'obra de les activitats agràries. Aquest excedent de força de treball en les activitats primàries va començar a ocupar-se en activitats industrials i terciàries.
Les causes de l'accelerat creixement de la població són múltiples, la primordial és la disminució de la mortalitat. Aquest descens s'ha produït com a conseqüència dels avenços sanitaris, econòmics i tecnològics que van fer possible la desaparició d'epidèmies i la difusió de noves tècniques industrials. L'expansió d'aquest progrés en els països en desenvolupament es va produir amb celeritat, paral.lel a l'existència de taxes de natalitat altes, donant lloc al fenomen de l'explosió demogràfica. Una altra de les causes a assenyalar és l'efecte acumulatiu ja que hi ha una quantitat de persones que s'agrega cada any, aquest fenomen rep el nom d'impuls demogràfic.
Com a última causa es pot assenyalar la gran proporció de població jove, a mesura que els joves van augmentant en edat, el nombre total de naixements és més gran, encara que les parelles tinguin només dos fills.
La població de la Terra ha anat augmentant sense parar. El 1650 es calcula que la po
blació del planeta era d’uns 500 milions, mentre que un segle més tard, el 1750, ja era de 700 milions. El 1850 ja havia arribat a 1.170 milions, i el 1900 als 5.000 milions. Continuant aquesta progressió geomètrica, l’any 2000 la Terra ja estava poblada per uns 7.000 milions de persones. És a dir, que els 170 anys que es necessitaven per arribar a duplicar la població del planeta fa tres segles s’ha reduït avui a només trenta anys. En diaris, conferències i assemblees es manté oberta, des de fa anys i d’una manera permanent, la polèmica entre els qui creuen que la ciència resoldrà el problema del creixement incessant de la població i els qui afirmen que la població ha depassat ja els límits del nombre de persones que hi podien viure amb els recursos de que es disposa.En l'actualitat, la taxa de creixement anual és de 1,2% encara que s'observen grans disparitats a nivell mundial. Al seu torn, el major creixement de la població es produeix principalment en els països en desenvolupament:
• Àfrica és el continent que registra major creixement. La seva població va passar de 220 milions el 1950 a 812,6 milions el 2001. S'estima que per a l'any 2025 arribarà a 1.600 milions. Aquest creixement és degut a la disminució de la taxa de mortalitat i al manteniment o estabilitat de la de fecunditat.
A Xina la seva taxa de fecunditat es va reduir de 6,5 fills per dona en 1.968-2,3 el 1980 ia 1,8 en l'actualitat. Dins de la planificació familiar es van implementar diferents mesures, fins i tot la política del fill únic, aplicant sancions a qui no compleixin amb les indicacions governamentals.
• A Amèrica llatina la taxa de creixement demogràfic ha augmentat ràpidament, encara que no de manera uniforme ni previsible. Això es pot atribuir a la baixa contínua de la mortalitat i persistents taxes d'elevada fecunditat.
En els països desenvolupats la situació és totalment diferent, on els percentatges de població estan disminuint vertiginosament: del 33,1% del total mundial el 1950 al 22,8% el 1990 i al 15,9% l'any 2025. Això es deu al fet que les taxes de fecu
nditat han caigut per sota del nivell de reemplaçament: 2,1 fills per dona. No obstant això, la població segueix creixent en la majoria dels països a causa de l'acumulació al llarg del temps d'un potencial de creixement (és a dir per una proporció de població jove que es troba avui en la seva etapa de procreació), per anteriors taxes de fecunditat més elevades que les actuals, la causa de la immigració provinent dels països en desenvolupament.Europa constitueix un cas especial dins del grup de països desenvolupats degut a que les seves taxes de creixement són inferiors al 1% anual i fins i tot hi ha països amb valors negatius com Alemanya, Itàlia, etc. Aquesta situació es deu a una natalitat molt baixa i a uns nivells de mortalitat general en ascens, producte d'una estructura demogràfica envellida.
EL FUTUR DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Les projeccions de creixement demogràfic de les Nacions Unides (ONU) varien àmpliament ja que depenen en gran mesura d'una variable impredictible: el nombre de naixements. Les Nacions Unides estimen que per a l'any 2.150 la població mundial tindrà una mida d'entre 3.600 i 27.000 milions d'habitants. A aquesta darrera xifra arribaria amb només un fill més per parella.
Segons la projecció a llarg termini en la seva variant mitjana, o projecció més probable, amb una taxa de fecunditat de prop de 2 fills per dona, la població s'estabilitzarà en 10.800 milions d'habitants per a mitjans del segle XXII.
Si es segueix la variant alta o projecció menys optimista, amb una mitjana de 2,6 fills per dona, la població actual arribarà als 27.000 milions de persones. En canvi, amb la variant baixa o projecció més optimista, amb una mitjana de 1,6 fills per dona, el total de població mundial descendirà a 3600 milions d'habitants per a l'any 2.150
No hay comentarios:
Publicar un comentario